Segons la Direcció, degut a les diferents modificacions legislatives, especialment la llei 5/2019 de 15 de març, la nova Llei de Crèdit Inmobiliari (LCI), es veu obligada a denunciar l’acord de préstecs de maig de 2002.

Per què la Direcció ha denunciat aquest acord?

Perquè fa unes setmanes, alguns companys i companyes varen tenir problemes a l’hora de signar la seva hipoteca; el notari entenia que les despeses de constitució de la hipoteca les havia de pagar el prestamista i no el titular del préstec (això ha passat quan ha hagut un titular no empleat). Aquesta problemàtica pareix que ha estat resolta ja que hi ha notaris que han canviat la seva interpretació i la LCI no és aplicable en aquests supòsits.

De totes maneres la Direcció vol regular, fort i no et moguis, un nou acord laboral per modificar les condicions dels préstecs hipotecaris de la plantilla; perquè és produeix un desequilibri dins l’acord vigent ja que s’ha de fer càrrec del pagament de l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD).

Les alternatives proposades són:

1.- Oferir tipus fixos i retirar clàusules terra.

2.- Interès per trams: en un moment inicial un tipus més alt per compensar les despeses i la resta a un altre tipus, més baix.

El SIB ha manifestat:

-L’acord encara està vigent i s’ha d’aplicar fins que hi hagi un de nou. El que ha passat ja no és greu i hem de tractar el tema amb tranquilitat i no com vol la Direcció d’una manera ràpida. De totes maneres fa temps que la plantilla paga el 0’10% i l’Euribor roman negatiu.

-Podem entendre que ara les despeses les assumeix l’entitat i que s’han de compensar. Per això hem proposat aplicar el sentit comú i posar una comissió d’obertura equivalent a l’import del impost AJD i no tocar res més; així ja hem arribat a un reequilibri com vol la Direcció.

-De totes maneres, hem de fer un exercici de fe, per creurer-nos que l’entitat no vol encarir els préstecs i guanyar més dobbers. Aquesta Direcció és fot de tot i fa temps que demostra que li importa un pebre la plantilla.
Senyors de la Direcció: des de fa uns anys la plantilla fa equilibris per poder conciliar la seva vida laboral i professional. I aquest desequilibri no els hi costa un euro.

-Si així i tot la Direcció vol actualitzar l’acord, no només hem de solucionar el que li pica, ho hem de revisar tot ja que han passat 17 anys i han canviat moltes coses: sol·licitarem incrementar el primer tram (a Balears les vivendes són de les mes cares de l’Estat espanyol), incrementar el 10% de despeses, que l’empleat pugui triar, com fan els clients, entre un tipus fixo o variable, una major senzillesa administrativa per instrumentar l’operació, clarificar l’acord i eliminar l’arbitrariedat, ja que el CAR interpreta el que vol.

-No entenem perquè no es pot tornar a la fòrmula d’abans: préstec personal i una part residual hipotecària (això ens han dit que no és possible per un tema tècnic-jurídic; de totes maneres volem veure l’informe que elimina aquesta proposta).

– I sobretot consideram que si s’arriba a un nou acord L’EMPLEAT HA DE SER TRACTAT COM A MÍNIM MILLOR O IGUAL QUE QUALSEVOL CLIENT. ELS PRÉSTECS D’EMPLEATS S’HAN DE MANTENIR COM UN BENEFICI SOCIAL.

DES DEL SIB VOLEM RECORDAR A LA DIRECCIÓ: QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT EN L’EMPRESA? LES PERSONES, COMENÇANT PELS EMPLEATS I EMPLEADES.

SOM INDEPENDENTS

SOM DE BALEARS