logosib

ico-cast2 Facebook Twitter icoavant1

Entrada afiliats

Loteria de Nadal

Decimo 2017

El Pensador

LES PARTICIPACIONS PREFERENTS

C E N S U R A T 

Quan mir a darrera amb una certa prespectiva, me'n adono que qualcú ha fet trampes. Durant la primera meitat de l'any passat, si consultàvem el mercat secundari de Deute Subordinada i Participacions Preferents, podiem veure que, en un mercat que havia estat sec, de cop i volta hi acudeix gran quantitat de paper per a vendre a un tipus d'interès per damunt el de mercat. Si preguntaves a qualque empleat/da de Banca Personal o Banca Privada ningú sabia res; des de instàncies superiors donaven consells als empleats dient-lis: aprofitau i colocau part a termini i part en DS i PP i li farem al client un promig bo. El que li estavem fent realment era "un traje",

Llegeix més...

PLUS DE RESIDÈNCIA

C E N S U R A T

PLUS DE RESIDÈNCIA

Companys i companyes,

Com bé sabreu la direcció pretén saldar el deute corresponent als endarreriments del plus de residencia donant "pa per a tots", però poc pa.

Uns quants companys de les Balears ens hem jugat molt donant la cara interposant la demanda i malgrat les pressions hem seguit endavant. Ha passar el mateix a les Illes Canàries i a Ceuta/Melilla. Desgraciadament el percentatge de companys de les nostres illes que han signat ha estat bastant inferior a dels altres dos territoris, fruit de la política d'acovardiment i por que es va instaurar en 1980 amb l'arribada del Senyor feudal i que desprès d'un petit lapsus des de 2004 a 2009 sembla que ressorgeix amb força.

Llegeix més...

¿ES ESTE EL "CAMINO"?

C E N S U R A T 

Soy el autor del Pensador ¿A quien le importa? Perdón por mi pereza y máxime cuando fui yo quien pedí a los Pensadores durmientes que despertaran. Estoy contento, algunos despertaron. 

¡Que dirección Díos mío, que dirección, no aceptan las críticas, ni la libertad de expresión! Alguno estará contento pensando que volverán los tiempos de "paquito".

Llegeix més...

SERVICIO DE CAJA Y POLÍTICA GLOBAL DE LA ENTIDAD

CENSURAT

 

Recientemente aparecía en el “El Pensador” una certera reflexión-resumen sobre el día a día de los empleados al frente del servicio de caja.

Ciertamente debería dar la sensación que dicho servicio está muy mal planificado por la dirección de la empresa. Malgastando medios humanos y materiales para obtener poco rendimiento pero no es así, está perfectamente medido y calculado.

Llegeix més...

EL APASIONANTE MUNDO DEL EMPLEADO DE CAJA

CENSURAT

No somos GC, ni GSF ni GBP, somos empleados de caja. Y a mucha honra.

 

Por mucho que lo quieran negar suponemos más del 25% de la plantilla total de esta caja/banco (o lo que sea) –porque en cada oficina hay al menos una persona que se ocupa de esta función toda o buena parte de su jornada laboral-.

 

No existimos para la revista de la entidad, ni en la intranet ni jamás se nos menciona nuestro trabajo en las circulares. En esos videos de “historias de éxito” no aparecemos nunca y si lo hacemos no se nos llama por nuestro nombre sino que se utilizan eufemismos como “banca personal”.

Llegeix més...

carta oberta

 CENSURAT PER

 LA DIRECCIÓ

CARTA OBERTA ALS MEUS SUPERIORS JERÀRQUICS -II-

 

Començaré parlant de la darrera campanya, Obligacions de Criteria, les pressions dels D.A.N. ens demostren la poca personalitat de qui les fa, i es que pareixen nins que corren per guanyar una cursa, tots volgueren que el primer dia, quasi es tanquessin els reptes, perquè? Per quedar el primer i sortir bé a la fotografia? Tenien bonus? Voldria saber quantes n'han col·locat ells? Es posen el mateix repte que a cada empleat? Al igual que amb el tema de les assegurances, tenen el seu cotxe particular assegurat amb SegurcaixaAuto? Hi tenen els dels seus familiars? I els habitatges amb Segurcaixallar?.

Llegeix més...

EL PENSADOR-CARTA OBERTA -I-

 

 

 

CENSURAT PER LA DIRECCIÓ

 

 

CARTA OBERTA ALS MEUS SUPERIORS JERÀRQUICS -I-

Tinc la sensació que estam patint un assetjament psicològic continuat a la Caixa a les Balears, per part d’alguns D.A.N.

A les Balears a partir de la dècada dels anys 90 tenguérem una espècie de “règim feudal” , en el que es feren fitxatges “a dit”(parents de familiars rics, fills d’amics del que manava, etc...) ocupant càrrecs com cap de comercial, cap d’estranger, cap de risc, etc... A partir dels anys 2000 a alguns, al poc temps de ser directors els anomenaren caps de zona i malauradament ningun dels posteriors D.T. ha posat remei a tal situació, provocant que dites persones es sentin recolçades i exerceixin un poder tan desmesurat que molts ens sentim maltractats psicològicament pel que diuen i com actuen. Tenim casos com els següents:

Llegeix més...

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información -> AQUÍ.

Acepto cookies de esta web