Un client entra a demanar un préstec. Quan li preguntes quines garanties ofereix, te diu que contractarà una línia de mòbil específicament perquè li puguis cridar en cas d’impagament i després ja decidirà ell si te paga. Ridícul, no?

Ara un altre exemple.

Dos sindicats signen un acord i, quan demanen a Relacions Laborals quina és la garantia del compliment de l’acord de voluntarietat, els diuen que hi haurà una línia específica de denúncies en cas de coaccions i el Comitè d’Incidències, o sigui ells, decidirà el que es fa. Ridícul també, no?

Això és el que el SECPB anomena un acord que garanteix la voluntarietat.

Quin era la nostra proposta? Que Caixabank acceptàs un arbitratge extern per decidir si la denúncia de coaccions estava fundada o no, i que, si fos així es determinàs, que el superior responsable de la coacció fos acomiadat. Fàcil, no?

Tots els sindicats vàrem estar d’acord en l’important de la voluntarietat en l’aplicació d’aquest acord; la diferència es fonamenta en la valoració de les garanties. De veritat que aquests han treballat alguna vegada en una entitat financera o ja van néixer alliberats?

VOS SEGUIREM INFORMANT.