Les Caixes d’Estalvi, bancs i cooperatives de crèdit a Espanya han passat de les 350 registrades en 2005 a amb prou feines 45 en 2017. De les Caixes d’Estalvi, solament queden dues: la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent i Colonya Caixa d’Estalvis de Pollença. Pareix esser que la reestructuració del sector financer, des de que va esclatar la crisi, no ha acabat i ja hi ha notícies econòmiques, aparegudes en la premsa especialitzada, sobre noves operacions de fusions (podeu consultar-les a https://www.sib.cat/category/articles-premsa

Les possibles noves integracions, de les que parlam, provocarien un nombre encara major de destrucció d’ocupació i això ens preocupa.

També ens preocupen les conseqüències que han provocat tots aquests processos de reestructuració:

–Retallades de salaris en els darrers convenis col·lectius.

–Perllongació de les jornades de treball, que no es declaren a Hisenda ni es cotitzen a la S.S.

–Manca de conciliació de la vida laboral i familiar.

No ens hem d’oblidar dels majors afectats per aquests processos de reestructuració i en particular a Caixabank:

–Els companys de les entitats absorbides varen sofrir mobilitzacions dels seus llocs d’origen amb tot el que suposa a nivell familiar i personal. Altres decidiren marxar.

–Els companys més joves, els més ben preparats, que han aconseguit una carrera universitària, màsters diversos, idiomes…, que cobren uns sous cada vegada més baixos.

Tot això ha estat posible, per si no ho saps,  gràcies a la complaença i gentilesa dels sindicats majoritaris (CC.OO-CSICA-FINE i UGT).

VOLS QUE AIXÒ SEGUEIXI EMPITJORANT? SUPOSAM QUE LA RESPOSTA ÉS NO.

EN LES PROPERES ELECCIONS SINDICALS DE NOVEMBRE TU TENS LA CLAU PER PODER CANVIAR AIXÒ.

RECORDAU SOM INDEPENDENTS I SOM DE BALEARS.